M’agrada molt viatjar.
Ja ho sé, que és molt típic. Aquests últims anys s’ha posat tan de moda que a hores d’ara és difícil explicar per què t’entusiasma sense caure en tòpics desgastats. Pel bé de tots, els intentaré evitar i no començar amb la cançoneta del «conèixer-se a un mateix» o «obrir la ment», que ja sona una mica desafinada. Ho diré clar: no crec que els viatges de per si, el sol fet d’haver-se desplaçat, ajudin en cap de les dues coses. Crec que per a això és molt més eficaç haver d’agafar el Rodalies cada dia.
El que a mi m’encanta de viatjar és convertir-me en l’espectadora d’un escenari que no és el meu; aguditzar els sentits per, com un detectiu, treure l’entrellat del que m’envolta. Es pot aprendre tant, observant i escoltant, i ho fem tan poc! Viatjant absorbeixo altres cultures, llengües i maneres de pensar, coses que no podria aprendre en una aula.
Està molt bé, tot plegat, oi? Però si sou pobres miserables com jo, ja sabreu que moltes vegades els bitllets d’avió no són precisament barats. I entre poder menjar o fer un viatge, sempre trio menjar (què hi farem, digueu-me materialista).
Quan no em puc permetre viatjar, recorro als llibres, a les pel·lícules i a la música, perquè també em transporten a altres llocs i realitats, perquè també m’ensenyen el que he dit més amunt —altres cultures, llengües i maneres de pensar. Gràcies a l’EOI de Lleida, durant dues setmanes podré barrejar els dos tipus de viatge que m’agrada fer: trencaré la barrera de la pàgina, la cançó i la pantalla i visitaré paisatges, ciutats, pobles i ambients d’Itàlia que hagin immortalitzat en les seves obres escriptors, músics i cineastes.
En aquest blog, a la secció de la «crònica d’una ruta anunciada» (soc horrible amb els títols; ho sento), us parlaré del que vagi veient al llarg d’aquest viatge, però sobretot hi haurà molta literatura, molt cinema i molta música. Ja veureu que tinc una capacitat infinita per escriure totxos inacabables. Per als qui no us interessin ni remotament les meves parrafades, també, molt caritativament (m’ho hauríeu d’agrair, de fet), oferiré un recull de deu curiositats i consells sobre cada lloc que visitaré; així, si hi voleu anar, no semblareu tant uns turistes despistats. Sota l’eina de cerca, a la llista d’«En lletra petita», trobareu la ruta que seguiré.
Ah, per cert, em dic Àngela. Encantada. Benvinguts: entrate pure; passeu, que veureu el piset.
A zonzo 